Una de les influències que ha tingut el paper de la música ha estat l'aparició del cinema a principis de segle XX. Fins llavors els espectacles estrella eren el teatre o l'òpera, concerts per a orquestra, etc. Sobretot a partir del cinema sonor (expliquem que en els seus orígens era cinema mut) ... La pel·lícula que veurem a continuació té molts aspectes interessants però un és el que veurem musicalment: la música pot arribar a tothom, i tothom pot ser capaç d'experimentar el plaer de la música.
Els orígens de molta de la música popular que es fa actualment els trobem en la música que va sorgir a Estats Units cap a l’any 1900. Aquesta música mesclava els cants dels esclaus negres provinents de l’Àfrica amb melodies i instruments del país.
Aquest tipus de música es va anomenar blues, que vol dir tristesa, ja que els cants dels esclaus sempre estaven plens de sentiment de protesta, enyorança i tristesa.
El blues té un tempo lent i la seva estructura és de 12 compassos.
Combina fragments improvisats amb els riff. Un riff és un petit fragment musical que sempre es repeteix, i l'escoltarem generalment quan el cantant fa una pausa, omplint el silenci del/ de la cantant. B.B. King va ser un referent en aquest estil musical, encara recordat avui en dia.
El blues evoluciona
Quan va acabar l'època de l'esclavitud, i el blues es va barrejar amb la música “dels blancs” es van incorporar nous instruments. Una part del blues va evolucionar i va aparèixer el Boogie Woogie, un tipus de música molt animada escrita per a un o més pianos, guitarra i big band. Aquesta música sovint es balla seguint les instruccions de la cançó.
Temps després va aparèixer el Rock and roll, que va agafar l’estructura musical del blues. El ritme i el tempo eren molt més ràpids que el blues i es podia ballar bé. També tenia un caràcter més alegre.
El rock al principi era interpretat només amb piano però posteriorment es van anar afegint instruments fins formar grups, principalment amb guitarres elèctriques, baix i bateria.
Elvis Presley va ser la figura més important d’aquest estil musical. Aquesta és una de les seves produccions més conegudes:
Més música americana
Altres tipus de música que trobem a principi de segle XX als Estats Units i que més tard arribaren a Catalunya són dos gèneres musicals molt relacionats amb el blues, ja que van evolucionar a partir d'aquest estil: el jazz i el swing.
El jazz és un gènere musical que va néixer a finals del segle XIX als Estats Units. Aquest estil barreja els ritmes propis de la tradició musical africana i els instruments i timbres provinents de les bandes del carrer (amb trombons, trompetes, plats, bombo, contrabaix,...), i hi destaca la importància de la improvisació a l’hora de tocar. Els músics dominen tant la música que no necessiten partitura, s'inventen en el moment el que tocaran.
Com a cantant, Ella Fitzgerald va ser una gran figura damunt l'escenari.
Era molt comú trobar-se bandes de jazz pels carrers (les dixieland) desfilant i tocant. A Tarragona se celebra anualment el Festival Internacional de Dixieland, durant el qual podem escoltar a la nostra ciutat de les actuacions d’aquestes bandes pels carrers.
El swing és un estil de jazz que és interpretat per una orquestra que compta amb molts instruments de vent (la Big Band) i sovint amb un cantant. És va desenvolupar cap a 1930-40.
Té un ritme ràpid, alegre i flexible i és un tipus de música que convida a ballar.
Una Big Band està formada normalment per saxòfons, trompetes i trombons, que porten la melodia, i pel contrabaix i la bateria, que porten el ritme. A part es poden afegir violins, piano,...
(saltar el primer minut del video)
La propera setmana parlarem sobre l'arribada de la música pop.
ACTIVITATS
Elaboreu un resum del que hem llegit avui.
Busqueu informació sobre un dels 3 personatges que apareixen a l'explicació, fes una petita fitxa (tamany, mitja pàgina aproximadament) sobre ell a la llibreta i porta-la el proper dia de classe.
Què ha de tenir la fitxa? Dades personals; per què és important en el món de la música; Obres musicals conegudes; curiositats, etc.
En temps de Beethoven l'orquestra era una de les grans protagonistes en el temps lliure de la minoria de la població que podien permetre's el luxe de pagar per assistir a una actuació musical. La música popular no s'entenia com digna per a interpretar-se sobre un escenari, pel que els grans teatres del món pagaven bé perquè vinguessin els millors músics, orquestres, cantants i companyies operístiques a actuar al seu escenari.
I què feia l'orquestra?
Els dos estils o grans obres musicals que els compositors escrivien (ja abans de Beethoven) eren el concert i la simfonia. Però què volen dir aquestes dues paraules?
Unconcert no és amb el significat que potser pensem tots en un primer moment. El concert és una obra musical en la què un o més instruments solistes (protagonistes, "soli" en italià) dialoguen i es combinen amb la resta de l'orquestra (que s'anomena "tutti"). Normalment el concert té 3 parts o moviments. Aquests moviments acostumen a ser: ràpid el primer, lent el segon i novament ràpid l'últim d'ells.
Escoltem els primers 30" de les tres parts d'aquest concert.
Un famós concert és aquest que hem escoltat, el de "Les quatre estacions", d'Antonio Vivaldi. Aquest concert per a violí solista es va compondre en una época (1.721) en què els instruments de corda i el violí especialment van adquirir una gran importància. Vivaldi volia descriure amb música el que succeïa a la natura en cada época de l'any.
La paraula simfonia vol dir "sonar en conjunt". La simfonia és una peça musical per a orquestra, encara que això no vol dir que toquin tots els instruments tota l'estona. Normalment té quatre moviments. Cada moviment té un nom: normalment és una paraula italiana que ens indica el tempo de la música (andante, allegro,...)
En altres cursos o moments hem sentit fragments de simfonies com, per exemple, l'Oda a l'alegria de la novena simfonia de Beethoven.
Ara escoltarem una de les més curioses, la Simfonia de les Joguines, que va composar Leopold Mozart (pare de Wolfgang Amadeus Mozart) per poder incloure els infants de la família. A més, en aquest cas, amb director sorpresa...
(Mentre feu el resum...un dels finals més espectaculars d'una simfonia, el de la vuitena de Gustav Mahler (1860-1911).
Tota o gairebé tota la música actual ha nascut des de temps de Beethoven i tenen, dins dels seus estils, una característica en comú molt important: la tonalitat.
La tonalitat és el so que produeix un conjunt de notes musicals barrejades en una cançó. Gairebé sempre fent ús d'una escala musical. Això fa que moltes cançons comencin i acabin per la mateixa nota.
Una escala musical és un conjunt de sons organitzats un darrer l'altre i que es van repetint en sentit ascendent o descendent. Per exemple, l'escala de Do, que comença i acaba en la nota do i passa per la resta de notes musicals:
Naturalment, una escala també pot ser descendent:
S'ha d'entendre que una escala és una successió de 8 notes consecutives, però que es poden repetir, per exemple, així:
Resumint: la distància entre dues notes seguides és d'un to, excepte entre MI -FA i entre SI-DO, que és més petita.
Tot això no vol dir que l'escala de Do sigui l'única que existeix, però sí és la més senzilla. Abans hem llegit que no porta cap alteració. Sabeu què són?
Les alteracions sempre s'escriuen a l'esquerra de la nota que acompanyen:
Més endavant sabrem quan s'utilitzen aquestes alteracions.
Line Riders: Beethoven
La música i la imatge moltes vegades van lligades. En aquesta ocasió l'aplicació Line Riders ens ofereix com el grafisme i la música es poden representar junts. És, per tant, una activitat tant
d'atenció visual com auditiva. Hem d'atrevir-nos a opinar, tot i que no estem segurs del que percebem.
Preparació
- A la part de davant de la llibreta, copia el símbol E-MUSIC 02
- A sota del símbol, escriu els nombres de les preguntes i escriu les respostes ben escrites i explicades :
1. Com representa Line Riders la durada de les notes?
2. Apareixen unes lletres durant la cançó... en què tenen a veure amb el que escoltes?
3. Per què de sobte passen a veure's dos ninots? Què significa?
4. Quan la imatge s'accelera què vol dir?
a) les notes són més ràpides perquè són més curtes, com grups de semicorxeres?
b) el tempo ha canviat i és més ràpid..
c) les notes són més llargues.
d) totes són correctes.
5. Cap al tercer minut apareixen més ninots i més línies... què voldrà dir?
a) que les notes són més ràpides.
b) que tots els instruments de l'orquestra s'estan afegint
c) que hi ha com un diàleg entre diferents grups d'instruments que estan sonant.
6. Si haguessis de dibuixar un objecte que relacionaries amb la música que has escoltat... quin seria?
Reproducció
- Acaba de llegir les 4 primeres preguntes abans de començar. (Poseu el video en pantalla completa).
Intenta el primer minut no respondre res encara, sinò fixar-te en el que sents i veus. A continuació respon les 5 primeres preguntes. En acabar, tens un minut per pensar la resposta 6.
Posada en comú a classe
Posem en comú amb els companys les nostres opinions i respostes.
Les audicions E-MUSIC buscant explorar què es pot sentir amb la música. De vegades no som gaire originals
i sembla que només hagi música de dos tipus: alegre i trista. I no és així.
Anem a explorar, a poc a poc, quines sensacions, sentiments, emocions... ens fa sentir la música dins nostre.
I avui comencem:
Preparació
- A la pàgina E-MUSIC de la llibreta, copia el símbol E-MUSIC 01
- A sota del símbol, escriu aquestes preguntes:
Quina és la primera paraula que et ve al cap per descriure la cançó?
Creus que la lletra de la cançó et condiciona a l'hora de sentir-la? Sí o No? Per què?
Creus que aquesta cançó et transmetria el mateix si no tingués lletra?
I coneixes alguna cançó que no tingui lletra però transmeti emocions? Escriu el títol de les que se t'acudeixin.(Paraules no vàlides: bonica, lletja)
Reproducció
- Durant la reproducció, respon a la pregunta 1 durant els primers 30 segons que escoltes.En acabar, i no abans, respon a les altres preguntes. Utilitza el temps que dura només per escoltar-la. Tancar els ulls farà que l'oïda augmenti la seva percepció.
Posada en comú
Posem en comú amb els companys les nostres opinions.
L'any 1.770 va néixer una de les persones més importants en la història de tota la música.
Beethoven va ser el primer músic de la història que va composar la seva música pel su desig. Fins llavors, els músics composaven per encàrrec dels nobles , reis o gent important. Beethoven va transformar el treball de compositor donant-li un protagonisme inmens.
Va ser molt famòs. Si al segle XIX haguessin existit les xarxes socials Beethoven hagués estat mundialment conegut, amb millions de seguidors a tot arreu.
Molts anys després, la seva música sona per tot el món en escenaris, televisió, internet,...
En aquest video podràs apreciar en només cinc minuts un bon resum de la seva vida. Observa el video:
Ara, fes el següent: - A la segona part de la llibreta escriu el títol "Any Beethoven".
- Copia allí les preguntes següents i respon-les.Obre les oïdes, perquè tornarem a posar el video:
1-On neix? Quin dia és el seu aniversari?
2-Amb qui el comparava el seu pare?
3-Amb qui va estudiar composició?
4-Per a Elisa - per a qui era dedicada en realitat?
5-Què és una simfonia?
6-Va escriure 9 simfonies- algunes tenen sobrenoms, o titols. Quins?
7-Quina és la seva obra més coneguda?
8-Quin ús se li ha donat a aquesta obra de la que parlem?
Il·luminem el món.
Les audicions E-MUSIC buscant explorar què es pot sentir amb la música. De vegades no som gaire originals
i sembla que només hagi música de dos tipus: alegre i trista. I no és així.
Anem a explorar, a poc a poc, quines sensacions, sentiments, emocions... ens fa sentir la música dins nostre.
I avui comencem:
Preparació
- A la pàgina E-MUSIC de la llibreta, copia el símbol E-MUSIC 01
- A sota del símbol, escriu aquestes preguntes:
Quina és la primera paraula que et ve al cap per descriure la cançó?
Creus que la lletra de la cançó et condiciona a l'hora de sentir-la? Sí o No? Per què?
Creus que aquesta cançó et transmetria el mateix si no tingués lletra?
I coneixes alguna cançó que no tingui lletra però transmeti emocions? Escriu el títol de les que se t'acudeixin.(Paraules no vàlides: bonica, lletja)
Reproducció
- Durant la reproducció, respon a la pregunta 1 durant els primers 30 segons que escoltes.En acabar, i no abans, respon a les altres preguntes. Utilitza el temps que dura només per escoltar-la. Tancar els ulls farà que l'oïda augmenti la seva percepció.
Posada en comú
Posem en comú amb els companys les nostres opinions.
LEMA DE LA PEL·LÍCULA: LA MÚSICA POT CANVIAR LES PERSONES.
Les Choristes(Els nois del cor- Los chicos del coro) és
una pel·lícula francesa dirigida per Christophe
Barratier amb música de Bruno Coulais. Va tenir molt èxit i va rebre el Premi Cèsar a la millor música i la nominació als Òscar a
la millor cançó per la cançó "Vois sur ton chemin".
Els intèrprets són Els Petits cantaires
de Saint-Marc, de la ciutat francesa de Lyon; el mateix cor que van gravar la banda sonora de la
pel·lícula. Dos dels temes principals de la banda sonora de la pel·lícula són:
(traducció)
Acariciant l'oceà, llisca l'ocell tot volant
Ve d'indrets llunyans,cims nevats
Cel transparent de l'hivern. El teu eco s’allunya,
Castells d’Espanya.
Gira el vent, estén les ales
dins la llum gris de llevant.
Troba un camí cap a l’arc iris
es descobrirà la primavera.
Acariciant l'oceà, deixa un ocell tan lleuger
Sobre els móns marins amagats.
Cel transparent de l'hivern.
El teu record ja s'allunya, fuig vers les muntanyes.
Gira el vent, estén les ales
Vers la llum gris de llevant
Troba un camí
cap a l’arc iris,
Es descobrirà la primavera.
Calma damunt l’oceà.
Vois sur ton chemin (Mireu els camins)
Copiar la lletra a la llibreta tal com apareix.
1. Mireu els camins nois
pillets trescant pels carrers
donem-nos la mà per anar junts
vers un demà millor.
Sents el cor de la nit, ones de fe, anhels de la vida, glòria sens fi.
2.Somnis
dels infants sovint oblidats o segats
una llum brillant s'albira al final del teu camí.
Sents el cor de la nit, ones de fe, anhels de la vida, glòria sens fi.
e -le – e, i - le - e, e - le –i,
i - é - le
e - lé –é, i – lé- é
i – lé- é, i e, é - lé -é, i – lé- é, é - lé - i - i – lé- é
e – lé- é, i –
lé- é, i - lé – é, i - e –lé.
1.Mireu els camins nois
pillets trescant pels carrers
Donem-nos la mà per anar junts vers
un demà millor.
Sents el cor de la nit, ones de fe,anhels de la vida glòria sens,...
Aquesta coral, que es diu LES PETITS CHANTEURS DE SAINT-MARC, tenen com a director Nicolas Porte.
L'any 1984, quan era un estudiant d'arquitectura, de cant i de piano,
va ser escollit per crear una coral en poc temps. Anys més tard el
director de la pel·lícula va fer un càsting i aquesta coral va ser
l'escollida per fer la banda sonora. Han tingut molt èxit i en la
actualitat està formada per un grup de 80 nois i noies entre 10 i 15
anys. Molt sovint canten acompanyats per 35 músics de l'orquestra Lamoreux, una de les més antigues de França.
Il·luminem el món.
