Actuacions en temps de Beethoven
En temps de Beethoven l'orquestra era una de les grans protagonistes en el temps lliure de la minoria de la població que podien permetre's el luxe de pagar per assistir a una actuació musical. La música popular no s'entenia com digna per a interpretar-se sobre un escenari, pel que els grans teatres del món pagaven bé perquè vinguessin els millors músics, orquestres, cantants i companyies operístiques a actuar al seu escenari.
I què feia l'orquestra?
Els dos estils o grans obres musicals que els compositors escrivien (ja abans de Beethoven) eren el concert i la simfonia. Però què volen dir aquestes dues paraules?
Un concert no és amb el significat que potser pensem tots en un primer moment. El concert és una obra musical en la què un o més instruments solistes (protagonistes, "soli" en italià) dialoguen i es combinen amb la resta de l'orquestra (que s'anomena "tutti"). Normalment el concert té 3 parts o moviments. Aquests moviments acostumen a ser: ràpid el primer, lent el segon i novament ràpid l'últim d'ells.
Escoltem els primers 30" de les tres parts d'aquest concert.
Un famós concert és aquest que hem escoltat, el de "Les quatre estacions", d'Antonio Vivaldi. Aquest concert per a violí solista es va compondre en una época (1.721) en què els instruments de corda i el violí especialment van adquirir una gran importància. Vivaldi volia descriure amb música el que succeïa a la natura en cada época de l'any.
La paraula simfonia vol dir "sonar en conjunt". La simfonia és una peça musical per a orquestra, encara que això no vol dir que toquin tots els instruments tota l'estona. Normalment té quatre moviments. Cada moviment té un nom: normalment és una paraula italiana que ens indica el tempo de la música (andante, allegro,...)
En altres cursos o moments hem sentit fragments de simfonies com, per exemple, l'Oda a l'alegria de la novena simfonia de Beethoven.
Ara escoltarem una de les més curioses, la Simfonia de les Joguines, que va composar Leopold Mozart (pare de Wolfgang Amadeus Mozart) per poder incloure els infants de la família. A més, en aquest cas, amb director sorpresa...
(Mentre feu el resum...un dels finals més espectaculars d'una simfonia, el de la vuitena de Gustav Mahler (1860-1911).
