La rebel·lió de la pilota
És perfecta, tant rodona que no té dret ni revès.
Sembla que tots es barallin per qui pot tenir-la més.
Però la xuten amb ràbia i cada cop és més dur.
La llencen d'un peu a l'altre. És que no la vol ningú?
Criden, xiulen i quan guanyen sembla una festa major.
Reparteixen abraçades i la deixen a un racó.
Ella pren un determini: "ja m'he cansat de patir".
"Em desinflo i santes pasqües. Au! Que juguin sense mi."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada