L'evolució cap al pop
Els orígens de molta de la música popular que es fa actualment els trobem en la música que va sorgir a Estats Units cap a l’any 1900. Aquesta música mesclava els cants dels esclaus negres provinents de l’Àfrica amb melodies i instruments del país.
Aquest tipus de música es va anomenar blues, que vol dir tristesa, ja que els cants dels esclaus sempre estaven plens de sentiment de protesta, enyorança i tristesa.
El blues té un tempo lent i la seva estructura és de 12 compassos.
Combina fragments improvisats amb els riff. Un riff és un petit fragment musical que sempre es repeteix, i l'escoltarem generalment quan el cantant fa una pausa, omplint el silenci del/ de la cantant. B.B. King va ser un referent en aquest estil musical, encara recordat avui en dia.
El blues evoluciona
Quan va acabar l'època de l'esclavitud, i el blues es va barrejar amb la música “dels blancs” es van incorporar nous instruments. Una part del blues va evolucionar i va aparèixer el Boogie Woogie, un tipus de música molt animada escrita per a un o més pianos, guitarra i big band. Aquesta música sovint es balla seguint les instruccions de la cançó.
Temps després va aparèixer el Rock and roll, que va agafar l’estructura musical del blues. El ritme i el tempo eren molt més ràpids que el blues i es podia ballar bé. També tenia un caràcter més alegre.
El rock al principi era interpretat només amb piano però posteriorment es van anar afegint instruments fins formar grups, principalment amb guitarres elèctriques, baix i bateria.
Elvis Presley va ser la figura més important d’aquest estil musical. Aquesta és una de les seves produccions més conegudes:
Més música americana
Altres tipus de música que trobem a principi de segle XX als Estats Units i que més tard arribaren a Catalunya són dos gèneres musicals molt relacionats amb el blues, ja que van evolucionar a partir d'aquest estil: el jazz i el swing.
El jazz és un gènere musical que va néixer a finals del segle XIX als Estats Units. Aquest estil barreja els ritmes propis de la tradició musical africana i els instruments i timbres provinents de les bandes del carrer (amb trombons, trompetes, plats, bombo, contrabaix,...), i hi destaca la importància de la improvisació a l’hora de tocar. Els músics dominen tant la música que no necessiten partitura, s'inventen en el moment el que tocaran.
Com a cantant, Ella Fitzgerald va ser una gran figura damunt l'escenari.
Era molt comú trobar-se bandes de jazz pels carrers (les dixieland) desfilant i tocant. A Tarragona se celebra anualment el Festival Internacional de Dixieland, durant el qual podem escoltar a la nostra ciutat de les actuacions d’aquestes bandes pels carrers.
El swing és un estil de jazz que és interpretat per una orquestra que compta amb molts instruments de vent (la Big Band) i sovint amb un cantant. És va desenvolupar cap a 1930-40.
Té un ritme ràpid, alegre i flexible i és un tipus de música que convida a ballar.
Una Big Band està formada normalment per saxòfons, trompetes i trombons, que porten la melodia, i pel contrabaix i la bateria, que porten el ritme. A part es poden afegir violins, piano,...
(saltar el primer minut del video)
La propera setmana parlarem sobre l'arribada de la música pop.
ACTIVITATS
- Elaboreu un resum del que hem llegit avui.
- Busqueu informació sobre un dels 3 personatges que apareixen a l'explicació, fes una petita fitxa (tamany, mitja pàgina aproximadament) sobre ell a la llibreta i porta-la el proper dia de classe.
