Quan falten les paraules

 La música, la imatge i la lletra

La independència de la música

Si prestem atenció als canals de comunicació o xarxes més utilitzats per la població respecte al consum de música ens trobarem amb que una gran majoria de la música que ens ofereixen és música vocal. La música vocal és aquella en la que hi ha almenys un/a cantant. Això vol dir, és clar, que l'obra musical té un missatge directe, que es val de la lletra de la cançó per conduïr-nos cap al sentiment o idees que vol transmetre la cançó. 

Avui en dia, cada cop més, molts artistes, mitjançant canals, programes i xarxes ens condueixen a consumir música "dirigida". És a dir, aquella que no ens deixa marge per a pensar el que nosaltres vulguem, per a sentir el que nosaltres vulguem, per a escollir què volem sentir amb la música. Ens fixem en el video, en el que fan, i potser en el que diuen, però no en la música. Un dels canals amb més trajectòria en aquest món és MTV (Music TeleVision), que el 1981 va crear-se amb l'objectiu d'emetre música en format video les 24h. 

Sabem dir grups que escoltem que facin música sense paraules?

La música instrumental és una forma de música sense lletra creada per ser interpretada per instruments musicals. No només bandes sonores de cinema o música del periode clàssic són així, sinò que avui en dia existeix molta, però no ho sembla perquè no se li dóna tanta publicitat.

La música té la capacitat de fer-nos riure, plorar, somriure, sentir enyorança,... expressar emocions sense que ningú digui res. Ens proporciona als que l'escoltem l'alliberament dels pensaments, la llibertat de sentir dins nostre el que vulguem.  En el món del cinema, però, també està influenciada per l'escena, o per la pel·lícula a la que fa referència.

Veiem un exemple: 

A l'escena d'aquesta pel·lícula escoltarem primer uns aguts fets per un sintetitzador imitant un orgue de tubs, acompanyat per sons de la natura. Després apareixeran els instruments de corda, suaus instruments de metall que els respondran, i finalment lleument unes timbales. Després continuaran tots junts. Escoltem el fragment. Després, comentem:

Què et transmet el que escoltaves i veies?

Havies vist aquesta pel·lícula?

Et condiciona haver-la vist a l'hora de sentir el que transmet l'escena?

Ara provarem el següent:

Escoltarem un minut la següent música però amb la finestra minimitzada. La reconeixerem?

Després, la tornarem a posar, però veient la producció amb video. 

SEGONA PART DE LA LLIBRETA

Comentem després de la segona reproducció. Copiem les preguntes, responem i comentem junts:

- Opinariem el mateix de la música abans de veure el video?

- Com ens crida més l'atenció, amb video o sense? Per què?

- Escoltem normalment músiques sense haver vist el seu video?

- Què escoltem més?

1. Música que hem vist en video i té lletra

2. Música que té lletra, encara que mai l'hem vist en video

3. Música instrumental que hem vist en video  o en series o pel·lícules o en altres llocs

4. Música instrumental de la que no hem vist en video.

5. Totes les anteriors.