MÚSICA PER AL CINEMA
El cinema és l’art de representar imatges en moviment en una pantalla. Va ser un invent format per descobriments de diferents inventors i països. Va néixer l’any 1895. Al principi només era imatge. No hi havia diàlegs ni música. Aquesta etapa del cinema la coneixem com el “cinema mut”. Les imatges anaven acompanyades de música en directe: un pianista o una petita orquestra interpretaven fragments musicals per acompanyar l’acció de la pel·lícula.
(Representació de com es feia música en directe durant la reproducció de la pel·lícula)
L’objectiu era sincronitzar la música amb la imatge.
A partir del 1927 apareixen les pel·lícules sonores i molts compositors comencen a escriure música per a cinema. Les noves estrelles procedien del teatre o del musical, com Greta Garbo o Humphrey Bogart. L’any 1935 es va aconseguir fer el cinema en color, i al 1940 els dibuixos animats.
Avui en dia no entenem el cinema sense la música.
El cinema musical
Alguns dels més coneguts són El màgic d’Oz (1939), La ciudad de las estrellas (2016),
Cantant sota la pluja (1952), The Sound of Music (1965), Mamma Mia (2008),
Grease (1978); Moulin Rouge (2001) i altres.
West Side Story (1961) , un dels més famosos, té música de Leonard Bernstein.
Les BSO
La Banda Sonora Original (BSO) és el conjunt de música, diàlegs i sons que acompanya a una pel·lícula. La música d’una BSO pot ser tant vocal com instrumental i té la funció de potenciar el que es vol transmetre amb la imatge, ajustant la música a l’acció del film.
Rep el nom de banda sonora (soundtrack) perquè tot el so queda enregistrat a la banda lateral del rotlle de la pel·lícula.
Cantants com Madonna, Bon Jovi, The Beatles o Abba han pogut sentir la seva música dins d’una pel·lícula.
Cada any els premis cinematogràfics Òscar atribueixen l’estatueta a la millor BSO de les pel·lícules
produïdes durant l’últim any.
