Sisè: La música als segles XIX i XX

La imatge musical

La música al segle XIX

La música del segle XIX va seguir moltes més tendències que en segles anteriors, ja que la demanda es va multiplicar a mida que creixia dins la societat l'estament de la burgesia. Encara no havia aparegut el cinematògraf, pel que les arts escèniques eren totes en directe. No existien les gravacions. Tot i així podem dividir aquest segle en aquests estils musicals:

1. El final del classicisme:
2. El romanticisme:
3. Vessants de fi de segle: nacionalisme, impressionisme i expressionisme.

Les obres
També durant aquest segle va haver una gran transformació de la Simfonia, principalment arran de les simfonies de Beethoven.  Abans una simfonia era un fragment instrumental, sense veus, que s'interpretava abans d'una obra musical. El canvi va ser molt gran, ja que la simfonia va passar a ser una obra totalment orquestral, amb les seves parts (es diuen moviments) i que fa que llueixi tota l'orquestra, no només un instrument per sobre els altres.

Al mateix temps, durant aquest segle cada vegada s'utilitzen els concerts (obres per a un instrument protagonista acompanyat de l'orquestra) de forma més àmplia i variada. 

Grups musicals

L’orquestra del romanticisme conté molts més instruments que la clàssica ( s’introdueix l’arpa, el flautí, el corn anglès, el saxo, el contrafagot, els trombó, la tuba i la gran varietat d’instruments de percussió). Aquest augment es produeix tant en quantitat com en varietat, ja que a més de créixer el número d’instruments per família, s’incorporen definitivament a l’orquestra tots aquells instruments de vent i percussió que abans només s’utilitzaven ocasionalment.

El resultat d’aquest creixement és l‘orquestra simfònica tal com la coneixem avui dia. Aquesta formació ha perdurat fins a l’actualitat per les grans possibilitats tímbriques que ofereix.

També durant el segle XIX es produeix un clar augment de l'ús de les bandes musicals com les coneixem avui dia.

Les arts escèniques al segle XIX

Sense cap mena de dubte, les arts escèniques més importants al segle XIX van ser el ballet, el teatre musical i l'òpera. Als carrers es podien veure cartells publicitaris com aquests:

• El ballet, que havia començat a brillar com a espectacle al s. XVI, durant el s. XIX va tenir un país protagonista: Rússia. El tsar Pere I (governant de Rússia) s'estimava molt aquest tipus d'espectacle i va crear una escola imperial. Va imitar una mica el que havien fet abans els francesos. El director de l'escola imperial va contractar Txaikovski, compositor rus, per crear obres per al ballet. I així Txaikovski va composar obres que es van fer famoses arreu del món: El trencanous (1892), El llac dels cignes (1887) i La bella dorment (1889) . L'art del ballet és expressar sense paraules, només amb moviment, la història que vol explicar al públic: alegria, tristesa, discussió, amistat, conflicte,...

• El teatre musical 

El musical és un art escènica que sorgeix de l'òpera cómica, la comèdia musical, el vodevil i altres estils burlescs. Generalment era al principi una obra que agafa diverses cançons i construeix una història al voltant d'elles.

El musical sorgeix a la segona meitat del s.XIX a Nova York, posant en escena una òpera (The Black Crook) entre una companyia de dansa i una de teatre. A Nova York la cultura del musical es va anar estenent principalment gràcies al circuit de teatres de l'Avinguda Broadway, que encara avui és considerada la fita de qualsevol professional en el món del teatre.
A Europa és a Londres on el musical va començar amb més força cap a 1890.

Després de l'aparició del cinematògraf aquest estil s'ha traslladat també a la pantalla, amb pel·lícules que adopten l'estil del musical, on tots els diàlegs també són cantats. (INVESTIGA pel·lícules que siguin cinema musical). Tot i així, els teatres de tot el món continuen fent musicals en directe. West Side Story, de Leonard Bernstein, n'és un dels més famosos.

• L'òpera és una obra teatral i musical en la que els actors s'expressen cantant, acompanyats per una orquestra. L'òpera és una de les manifestacions artístiques més completes que existeixen perquè s'uneixen totalment la música, la poesia, el cant i la decoració. Per tant, una producció operística té molts treballadors: cantants, instrumentistes, director d'escena, director d'orquestra, decoradors, maquilladors, encarregats de vestuari, iluminació,...

 A finals de segle XVI a Italia es van organitzar les primeres òperes. El segle XIX va ser un període molt ric en aquest art, amb compositors com Verdi,Rossini o Wagner, per exemple.

Compositors importants del segle XIX

Giacomo Rossini, Franz Schubert,Robert Schumann, Ludwig van Beethoven, Félix Mendelssohn, Fryderyk Chopin, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Georges Bizet, Richard Strauss, Modest P. Mussorgsky,... són compositors molt respectats i reconeguts d'aquest segle, cadascun des de la seva vessant, molts d'ells també intèrprets en el seu temps, alguns per les seves òperes, d'altres per les seves simfonies, altres per les seves obres per a piano,..