Aqui està la lletra de la cançó, que copiarem a la part de davant de la llibreta:
Riure, riure, riure, riure dins del bosc i prop del mar.
Quan el temps és bo s'ha de riure, ah! ah! ah!,
Riure prop del mar.
utilitzeu google chrome o mozilla firefox per a una correcta visualització
divendres
Cinquè: Riure
Després de cantar i tocar una cançó tradicional francesa, ens traslladem a Alemanya. Allí es canta una cançó tradicional ben graciosa que ara aprendrem tots junts. Primer la cantarem amb notes:
També la tocarem en flauta.
Aqui està la lletra de la cançó, que copiarem a la part de davant de la llibreta:
Riure, riure, riure, riure dins del bosc i prop del mar.
Quan el temps és bo s'ha de riure, ah! ah! ah!,
Riure prop del mar.
Aqui està la lletra de la cançó, que copiarem a la part de davant de la llibreta:
Riure, riure, riure, riure dins del bosc i prop del mar.
Quan el temps és bo s'ha de riure, ah! ah! ah!,
Riure prop del mar.
diumenge
John Williams
John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és indiscutiblement el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps. És el compositor elegit per a Steven Spielberg i és la persona viva que ha rebut més nominacions a l'Oscar amb 48, vencent en cinc ocasions el trofeu.
Sovint és considerat com el causant del retorn de les grans bandes sonores simfòniques, a partir d'una de les seves obres més importants, la banda sonora de la pel·lícula de George Lucas: Star Wars Episodi IV: Una nova esperança (1977).
A banda de Star Wars, també és autor de les bandes sonores d'algunes de les pel·lícules més populars de la història del cinema, com ara Jaws (1975),
Encontres a la tercera fase (1977), Superman (1978), L'Imperi Contraataca (1980), A la recerca de l'arca perduda (1981), ET, l'extraterrestre (1982),
Return of the Jedi (1983), Indiana Jones and the Temple of Doom (1984), Indiana Jones and the Last Crusade (1989), Sol a casa (1990), La llista de Schindler (1993),
Jurassic Park (1993),
Saving Private Ryan (1998), i les tres primeres entregues del cicle de Harry Potter.
Més informació
INVESTIGA, copia les preguntes a la llibreta i les seves respostes pel proper dia:
1. Quin premi va guanyar John Williams al 2020?
2. Què te a veure John Williams amb els jocs olímpics?
dimecres
Flauta a l'aula: Swing Low
Els alumnes de sisè han començat a interpretar la melodia de l'espiritual negre Swing Low:
dilluns
dissabte
Els instruments de percussió
Els instruments de percussió són els instruments en què el so es produeix percudint, rascant o sacsejant l’instrument.
Són els instruments més antics. La majoria produeixen sons indeterminats, però podem trobar instruments que poden produir sons afinats o determinats.
En aquest grup no s’inclouen els instruments de corda percudida.
Aquests són alguns dels instruments que podem escoltar
dilluns
Sessió 623
El treset a les obres
Moltíssimes obres de tots els gèneres utilitzen el treset, ja sigui puntualment o de manera constant. Anem a identificar-lo en alguns exemples:
1. BSO: The Addams family
Vic Mizzy, el compositor d'aquest tema musical, es va fer valer del treset per crear un tema amb ritme molt característic i, per qui l'hagi escoltat, difícil d'oblidar. Aquesta adaptació que veurem mostra els tresets amb el símbol "3" a sobre.
Heu identificat els tresets?
Podríeu picar de mans el ritme dels primers vuit compassos?
2. Clar de lluna (Beethoven)
El compositor alemany va dedicar aquesta obra per a piano a la seva alumna, la comtessa Giulietta Guicciardi, de qui deien que va estar enamorat en la seva joventut. A l'obra podem veure que directament prescindeix d'escriure cap "3" o cap símbol damunt o sota dels tresets perquè... tota la partitura té tresets! Escoltem una mica, i intenteu seguir la partitura.
3. BSO Star Wars
John Williams, de qui ja vam parlar, va fer servir el treset per remarcar l'inici del tema principal a "Star Wars", tema que s'ha fet servir en tota la saga. Aquí podem veure una partitura adaptada per tocar amb flauta dolça. A la partitura podreu veure fàcilment els tresets, amb el "3" indicador a sobre. Cal tenir en compte les caselles de repetició a l'hora de tocar, com es mostra en el video.
(aturem a 1:18)
ACTIVITATS
* Escriu les preguntes a la llibreta (es poden traduïr). Resol primer a la llibreta la resposta, després corregim a la pantalla. (no es fa la pregunta 10)
divendres
Música i el temps
La música, sempre
La música ha estat present al llarg de la història de la humanitat. Som éssers socials i amb necessitat de comunicar-nos i expressar-nos. La música, des de la Prehistòria, es troba present a les nostres vides.
Tot i així l'ús de la música no sempre ha estat el mateix, ni per tota la gent d'una mateixa época.
A continuació anem a veure un video musical que resumeix gran part d'aquesta història:
Seríeu capaços d'identificar cada estil de música que ha sonat? Resultaria molt difícil, ja que cal estar habituat a escoltar-les totes elles.
Fem un exercici: Torneu a posar el video però minimitzeu-lo. Només sentireu la música. Intenteu imaginar l'época de cadascuna, ja que les heu visualitzat abans.
La música, cap al dia d'avui
El nostre ja conegut Jaime ens parlarà d'aquesta darrera época més propera a nosaltres en aquest segon video:
MÚSICA I EL TEMPS
Sessió 622: El treset
El treset de corxeres
El treset de corxeres és una agrupació rítmica artificial. En els compassos de denominador 4 (2/4, 3/4 o 4/4) el treset ocupa una pulsació. Per tant la corxera dins del treset no val 1⁄2 temps, és una mica més curta (1/3). Així doncs, totes tres corxeres són iguals.
(no cal que les tres corxeres estiguin a la mateixa nota).
VIDEO 632 En aquest video podem copsar el ritme del treset a partir d'altres que ja coneixem.
ACTIVITATS
Observeu. Tots els ritmes següents estan escrits en compàs quaternari. Les pulsacions estan marcades sota els ritmes.
1. Copia els ritmes i les caselles buides situades a sota. Després, escolta el dictat i escriu a les caselles amb nombres en quin ordre apareixen.
DICTAT 1
Primer escoltarem els ritmes en ordre. Tots els ritmes tenen primer 4 pulsacions que indiquen la velocitat en què sonarà, i després sonen dos cops, com si tinguessin una barra de repetició:
Ara començarà el dictat. Escoltarem una vegada cada àudio. Recordeu que els ritmes apareixen amb repetició.
Si cal, posem de nou tot el dictat. Després corregirem.
Deixeu espai per fer dos dictats més després d'acabar l'exercici. Quan toqui fer-los dibuixarem noves caselles.
2. Inventa a la teva llibreta dos ritmes diferents als anteriors. Els anomenarem 7 i 8.
ATRAPA LES NOTES (clicar)
Provar individualment a la pissarra.
Repassar l'explicació de la clau de FA.
Si cal, apuntar-se tornar a mirar els videos a casa.
dimarts
Sessió 621 : Les claus i les notes
Un so és una nota. Una nota és un so.
Observeu el video i responeu les preguntes que apareixen tots junts:
LA CLAU DE FA
La clau de fa s'utilitza per a les partitures d'alguns instruments que toquen notes greus o molt greus i que amb la clau de sol hauríem d'escriure moltes línies addicionals. Per exemple:
Per a solucionar això es va inventar aquesta clau, que utilitzen els pianistes per a la mà esquerra, que toca les notes greus. Així quedaria l'anterior partitura ara en clau de fa:
Instruments greus com el contrabaix, la tuba, el fagot o el baix elèctric també utilitzen les partitures en clau de fa. Veieu les claus?
Activitats on-line (a l'aula):
Activitats a la llibreta(per acabar a casa):
1. La primera nota de l'exercici és el FA, que es troba a la quarta línia del pentagrama. Com es diuen les altres? Escriu el seu nom sota la nota:
2. Escriu el nom de les notes:
Fes la còpia tal qual està, amb les línies de compàs coincidint una sobre l'altra.
ATRAPA LES NOTES
Cliqueu a la imatge i després seleccioneu l'opció de la imatge (visual) per començar el joc
divendres
Quan falten les paraules
La música, la imatge i la lletra
La independència de la música
Si prestem atenció als canals de comunicació o xarxes més utilitzats per la població respecte al consum de música ens trobarem amb que una gran majoria de la música que ens ofereixen és música vocal. La música vocal és aquella en la que hi ha almenys un/a cantant. Això vol dir, és clar, que l'obra musical té un missatge directe, que es val de la lletra de la cançó per conduïr-nos cap al sentiment o idees que vol transmetre la cançó.
Avui en dia, cada cop més, molts artistes, mitjançant canals, programes i xarxes ens condueixen a consumir música "dirigida". És a dir, aquella que no ens deixa marge per a pensar el que nosaltres vulguem, per a sentir el que nosaltres vulguem, per a escollir què volem sentir amb la música. Ens fixem en el video, en el que fan, i potser en el que diuen, però no en la música. Un dels canals amb més trajectòria en aquest món és MTV (Music TeleVision), que el 1981 va crear-se amb l'objectiu d'emetre música en format video les 24h.
Sabem dir grups que escoltem que facin música sense paraules?
La música instrumental és una forma de música sense lletra creada per ser interpretada per instruments musicals. No només bandes sonores de cinema o música del periode clàssic són així, sinò que avui en dia existeix molta, però no ho sembla perquè no se li dóna tanta publicitat.
La música té la capacitat de fer-nos riure, plorar, somriure, sentir enyorança,... expressar emocions sense que ningú digui res. Ens proporciona als que l'escoltem l'alliberament dels pensaments, la llibertat de sentir dins nostre el que vulguem. En el món del cinema, però, també està influenciada per l'escena, o per la pel·lícula a la que fa referència.
Veiem un exemple:
A l'escena d'aquesta pel·lícula escoltarem primer uns aguts fets per un sintetitzador imitant un orgue de tubs, acompanyat per sons de la natura. Després apareixeran els instruments de corda, suaus instruments de metall que els respondran, i finalment lleument unes timbales. Després continuaran tots junts. Escoltem el fragment. Després, comentem:
Què et transmet el que escoltaves i veies?
Havies vist aquesta pel·lícula?
Et condiciona haver-la vist a l'hora de sentir el que transmet l'escena?
Ara provarem el següent:
Escoltarem un minut la següent música però amb la finestra minimitzada. La reconeixerem?
Després, la tornarem a posar, però veient la producció amb video.
SEGONA PART DE LA LLIBRETA
Comentem després de la segona reproducció. Copiem les preguntes, responem i comentem junts:
- Opinariem el mateix de la música abans de veure el video?
- Com ens crida més l'atenció, amb video o sense? Per què?
- Escoltem normalment músiques sense haver vist el seu video?
- Què escoltem més?
1. Música que hem vist en video i té lletra
2. Música que té lletra, encara que mai l'hem vist en video
3. Música instrumental que hem vist en video o en series o pel·lícules o en altres llocs
4. Música instrumental de la que no hem vist en video.
5. Totes les anteriors.
dilluns
EL MÓN CORAL
Un cor és una agrupació musical de cantaires, sense instruments, que canten junts i estan dirigits per un director.
Hi ha diferents tipus de cor:
- Cor d’infants, coral infantil: és un cor format només per infants, nens i nenes junts. També es coneix amb el nom de cor de veus blanques. (la majoria dels protagonistes de la pel·lícula tenien veu blanca).
- Cor de dones
Un cor pot cantar amb acompanyament instrumental (un piano, per exemple, o fins i tot una orquestra) o sense acompanyament. Quan canta sense acompanyament diem que canten a cappella.
A Catalunya la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) agrupa més de 400 corals i cors de tota Catalunya. Alguns dels cors o corals més famosos de la nostra terra són l’Orfeó Català, el Cor de Cambra del Palau de la Música o el Cor Madrigal.
Amb el confinament pel coronavirus, els cors van buscar alternatives per produïr música perquè...
quan estimes la música, no pots deixar de practicar-la!
ACTIVITATS
Concurs Nacional de Navarra, 2010
Film Simphony Orchestra
FSO
ACTUALMENT, MOLTES ORQUESTRES ORGANITZEN CONCERTS AMB REPERTORIS DE MÚSICA PER A CINEMA, PERÒ N'HI HA UNA QUE ES DEDICA NOMÉS A AIXÒ. ES DIU FILM SYMPHONY ORCHESTRA, I PODEU SABER MÉS D'ELLA A filmsymphony.es
ACTIVITAT 1: BSO ORQUESTRALS
Escolteu i observeu el video fins el punt 5:38. Aneu apuntant les BSO que apareixen.
Quines altres BSO apareixen?
divendres
Sessió 6.2.1
La música, bé universal
Una de les influències que ha tingut el paper de la música ha estat l'aparició del cinema a principis de segle XX. Fins llavors els espectacles estrella eren el teatre o l'òpera, concerts per a orquestra, etc. Sobretot a partir del cinema sonor (expliquem que en els seus orígens era cinema mut) ... La pel·lícula que veurem a continuació té molts aspectes interessants però un és el que veurem musicalment: la música pot arribar a tothom, i tothom pot ser capaç d'experimentar el plaer de la música.
(també el tenim al Teams de la mestra, a la seva carpeta de música)
dilluns
Del blues al rock, del segle XIX al segle XX.
L'evolució cap al pop
Els orígens de molta de la música popular que es fa actualment els trobem en la música que va sorgir a Estats Units cap a l’any 1900. Aquesta música mesclava els cants dels esclaus negres provinents de l’Àfrica amb melodies i instruments del país.
Aquest tipus de música es va anomenar blues, que vol dir tristesa, ja que els cants dels esclaus sempre estaven plens de sentiment de protesta, enyorança i tristesa.
El blues té un tempo lent i la seva estructura és de 12 compassos.
Combina fragments improvisats amb els riff. Un riff és un petit fragment musical que sempre es repeteix, i l'escoltarem generalment quan el cantant fa una pausa, omplint el silenci del/ de la cantant. B.B. King va ser un referent en aquest estil musical, encara recordat avui en dia.
El blues evoluciona
Quan va acabar l'època de l'esclavitud, i el blues es va barrejar amb la música “dels blancs” es van incorporar nous instruments. Una part del blues va evolucionar i va aparèixer el Boogie Woogie, un tipus de música molt animada escrita per a un o més pianos, guitarra i big band. Aquesta música sovint es balla seguint les instruccions de la cançó.
Temps després va aparèixer el Rock and roll, que va agafar l’estructura musical del blues. El ritme i el tempo eren molt més ràpids que el blues i es podia ballar bé. També tenia un caràcter més alegre.
El rock al principi era interpretat només amb piano però posteriorment es van anar afegint instruments fins formar grups, principalment amb guitarres elèctriques, baix i bateria.
Elvis Presley va ser la figura més important d’aquest estil musical. Aquesta és una de les seves produccions més conegudes:
Més música americana
Altres tipus de música que trobem a principi de segle XX als Estats Units i que més tard arribaren a Catalunya són dos gèneres musicals molt relacionats amb el blues, ja que van evolucionar a partir d'aquest estil: el jazz i el swing.
El jazz és un gènere musical que va néixer a finals del segle XIX als Estats Units. Aquest estil barreja els ritmes propis de la tradició musical africana i els instruments i timbres provinents de les bandes del carrer (amb trombons, trompetes, plats, bombo, contrabaix,...), i hi destaca la importància de la improvisació a l’hora de tocar. Els músics dominen tant la música que no necessiten partitura, s'inventen en el moment el que tocaran.
Com a cantant, Ella Fitzgerald va ser una gran figura damunt l'escenari.
Era molt comú trobar-se bandes de jazz pels carrers (les dixieland) desfilant i tocant. A Tarragona se celebra anualment el Festival Internacional de Dixieland, durant el qual podem escoltar a la nostra ciutat de les actuacions d’aquestes bandes pels carrers.
El swing és un estil de jazz que és interpretat per una orquestra que compta amb molts instruments de vent (la Big Band) i sovint amb un cantant. És va desenvolupar cap a 1930-40.
Té un ritme ràpid, alegre i flexible i és un tipus de música que convida a ballar.
Una Big Band està formada normalment per saxòfons, trompetes i trombons, que porten la melodia, i pel contrabaix i la bateria, que porten el ritme. A part es poden afegir violins, piano,...
(saltar el primer minut del video)
La propera setmana parlarem sobre l'arribada de la música pop.
ACTIVITATS
- Elaboreu un resum del que hem llegit avui.
- Busqueu informació sobre un dels 3 personatges que apareixen a l'explicació, fes una petita fitxa (tamany, mitja pàgina aproximadament) sobre ell a la llibreta i porta-la el proper dia de classe.
L'orquestra: Simfonia i Concert
Actuacions en temps de Beethoven
En temps de Beethoven l'orquestra era una de les grans protagonistes en el temps lliure de la minoria de la població que podien permetre's el luxe de pagar per assistir a una actuació musical. La música popular no s'entenia com digna per a interpretar-se sobre un escenari, pel que els grans teatres del món pagaven bé perquè vinguessin els millors músics, orquestres, cantants i companyies operístiques a actuar al seu escenari.
I què feia l'orquestra?
Els dos estils o grans obres musicals que els compositors escrivien (ja abans de Beethoven) eren el concert i la simfonia. Però què volen dir aquestes dues paraules?
Un concert no és amb el significat que potser pensem tots en un primer moment. El concert és una obra musical en la què un o més instruments solistes (protagonistes, "soli" en italià) dialoguen i es combinen amb la resta de l'orquestra (que s'anomena "tutti"). Normalment el concert té 3 parts o moviments. Aquests moviments acostumen a ser: ràpid el primer, lent el segon i novament ràpid l'últim d'ells.
Escoltem els primers 30" de les tres parts d'aquest concert.
Un famós concert és aquest que hem escoltat, el de "Les quatre estacions", d'Antonio Vivaldi. Aquest concert per a violí solista es va compondre en una época (1.721) en què els instruments de corda i el violí especialment van adquirir una gran importància. Vivaldi volia descriure amb música el que succeïa a la natura en cada época de l'any.
La paraula simfonia vol dir "sonar en conjunt". La simfonia és una peça musical per a orquestra, encara que això no vol dir que toquin tots els instruments tota l'estona. Normalment té quatre moviments. Cada moviment té un nom: normalment és una paraula italiana que ens indica el tempo de la música (andante, allegro,...)
En altres cursos o moments hem sentit fragments de simfonies com, per exemple, l'Oda a l'alegria de la novena simfonia de Beethoven.
Ara escoltarem una de les més curioses, la Simfonia de les Joguines, que va composar Leopold Mozart (pare de Wolfgang Amadeus Mozart) per poder incloure els infants de la família. A més, en aquest cas, amb director sorpresa...
(Mentre feu el resum...un dels finals més espectaculars d'una simfonia, el de la vuitena de Gustav Mahler (1860-1911).
divendres
L'orquestra
L'orquestra
Un bon amic, Jaime, us presentarà l'orquestra com cal. Escolteu-lo:
Un cop escoltat el video, elaboreu un resum en grups que contingui les informacions més importants.
Activitats (llibreta - part I)
A casa
Repassar l'explicació "les tonalitats" i saber-se de memòria les escales de Do, Sol i Fa.
dimecres
La tonalitat
Tota o gairebé tota la música actual ha nascut des de temps de Beethoven i tenen, dins dels seus estils, una característica en comú molt important: la tonalitat.
La tonalitat és el so que produeix un conjunt de notes musicals barrejades en una cançó. Gairebé sempre fent ús d'una escala musical. Això fa que moltes cançons comencin i acabin per la mateixa nota.
Una escala musical és un conjunt de sons organitzats un darrer l'altre i que es van repetint en sentit ascendent o descendent. Per exemple, l'escala de Do, que comença i acaba en la nota do i passa per la resta de notes musicals:
Naturalment, una escala també pot ser descendent:
Tot això no vol dir que l'escala de Do sigui l'única que existeix, però sí és la més senzilla. Abans hem llegit que no porta cap alteració. Sabeu què són?
Line Riders: Beethoven
La música i la imatge moltes vegades van lligades. En aquesta ocasió l'aplicació Line Riders
ens ofereix com el grafisme i la música es poden representar junts. És, per tant, una activitat tant
d'atenció visual com auditiva. Hem d'atrevir-nos a opinar, tot i que no estem segurs del que percebem.
Preparació
- A la part de davant de la llibreta, copia el símbol E-MUSIC 02
- A sota del símbol, escriu els nombres de les preguntes i escriu les respostes ben escrites i explicades :
1. Com representa Line Riders la durada de les notes?
2. Apareixen unes lletres durant la cançó... en què tenen a veure amb el que escoltes?
3. Per què de sobte passen a veure's dos ninots? Què significa?
4. Quan la imatge s'accelera què vol dir?
a) les notes són més ràpides perquè són més curtes, com grups de semicorxeres?
b) el tempo ha canviat i és més ràpid..
c) les notes són més llargues.
d) totes són correctes.
5. Cap al tercer minut apareixen més ninots i més línies... què voldrà dir?
a) que les notes són més ràpides.
b) que tots els instruments de l'orquestra s'estan afegint
c) que hi ha com un diàleg entre diferents grups d'instruments que estan sonant.
6. Si haguessis de dibuixar un objecte que relacionaries amb la música que has escoltat... quin seria?
Reproducció
- Acaba de llegir les 4 primeres preguntes abans de començar. (Poseu el video en pantalla completa).Intenta el primer minut no respondre res encara, sinò fixar-te en el que sents i veus. A continuació respon les 5 primeres preguntes. En acabar, tens un minut per pensar la resposta 6.
Posada en comú a classe
Posem en comú amb els companys les nostres opinions i respostes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)