dimarts
Cançó : Era fa temps un rei
Era fa temps un rei molt vell que seia al seu sofà
i deia a la princesa:
- Jo vull sentir un conte tot seguit -
i la noia va començar:
Era fa temps un rei molt vell que seia al seu sofà
i deia a la princesa:
- Jo vull sentir un conte tot seguit -
i la noia començà:
Era fa temps un rei... (R)
dijous
Cançó: La cançó de les bananes
1. Són les bananes, -nanes, -nanes
grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves i molt fàcils de pelar.
2. Si algú exclamava, -mava, -mava:
– Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans tot rient per sota el nas.
3. Ara m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro al cap de tots el vianants.
4.
Són les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges Massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico no em demanis compassió.
Si et tornes mico
no em demanis compassió !!!
Cançó: constipat
A- a- a txim!
Em sento el nas tapat! txim!
El nas tapat! txim!
els ulls em couen
no puc respirar. txim!
Ai! txim!
El nas em raja. txim!
I les orelles no em paren de xiular. txim, txim!
He anat a veure un doctor txim!
M'ha receptat un mocador txim!
Doneu-me un "Kleenex" txim!
Doneu-me un "Kleenex" txim!
Doneu-me un "Kleenex", per favor! txim, txim!
A- a- a txim!
A- a- a txim!
dimarts
Cançó: Un gat i un gos
Un gat i un gos
Un gat i un gos cantaven una cançó
i el gos va dir: -Cantem la meva primer.
I el gat va dir: -Cantem la meva també!
I es barallaven bé!
I el gos bordant cantava el bub, bub, bub, bub!
I el gat miolant cantava el miau, miau, miau, miau!
I es discutien la manera millor
de cantar la cançó.
Al cap d'un temps el gat ja estava cansat
i el gos va dir: -Ara sí que t'he guanyat!
Però després van decidir cantar junts
unint el text en un.
I el gos bordant..
Cançó: 3 i 3
3 i 3 i 3 fan 9
9 i 3 fan 12
3 i 3 i 3 fan 9
9 i 3 fan 12
12 i 13, 25
ai ves qui ho diria
12 i 13, 25
ai ves qui ho diria
diumenge
Cançó: Somiant
In dreams (BSO de "El Senyor dels anells")
1. Quan el cru hivern ja cau
nit sense estels pren el dia
Quan el sol serà marxat
fem camí amb fred i plovent...
però somiant
puc sentir el teu nom
però somiant
tornaré a trobar-te
2.Quan el mar i monts cauran
i tot rellotge s'aturi
dins la foscor una veu
mostra un camí que jo pendré
i tornaré.
dilluns
Cançó: La rebelió de la pilota
La rebel·lió de la pilota
És perfecta, tant rodona que no té dret ni revès.
Sembla que tots es barallin per qui pot tenir-la més.
Però la xuten amb ràbia i cada cop és més dur.
La llencen d'un peu a l'altre. És que no la vol ningú?
Criden, xiulen i quan guanyen sembla una festa major.
Reparteixen abraçades i la deixen a un racó.
Ella pren un determini: "ja m'he cansat de patir".
"Em desinflo i santes pasqües. Au! Que juguin sense mi."
Cançó : La llebre
dimecres
Cànon en Do
Cànon en Do Major
6è Sessió 1
Resum inicial de cursos anteriors (copiar a la primera part de la llibreta)
RITME: la duració dels son.
Les figures i els silencis
divendres
Cançó del lema
Il·luminem el món!
(2020-22)
dissabte
dimecres
Sisè: La música als segles XIX i XX
La imatge musical
La música al segle XIX
- El final del classicisme:
- El romanticisme:
- Vessants de fi de segle: nacionalisme, impressionisme i expressionisme.
També durant aquest segle va haver una gran transformació de la Simfonia, principalment arran de les simfonies de Beethoven. Abans una simfonia era un fragment instrumental, sense veus, que s'interpretava abans d'una obra musical. El canvi va ser molt gran, ja que la simfonia va passar a ser una obra totalment orquestral, amb les seves parts (es diuen moviments) i que fa que llueixi tota l'orquestra, no només un instrument per sobre els altres.
Al mateix temps, durant aquest segle cada vegada s'utilitzen els concerts (obres per a un instrument protagonista acompanyat de l'orquestra) de forma més àmplia i variada.
Grups musicals
Les arts escèniques al segle XIX



- El ballet, que havia començat a brillar com a espectacle al s. XVI, durant el s. XIX va tenir un país protagonista: Rússia. El tsar Pere I (governant de Rússia) s'estimava molt aquest tipus d'espectacle i va crear una escola imperial. Va imitar una mica el que havien fet abans els francesos. El director de l'escola imperial va contractar Txaikovski, compositor rus, per crear obres per al ballet. I així Txaikovski va composar obres que es van fer famoses arreu del món: El trencanous (1892), El llac dels cignes (1887) i La bella dorment (1889) . L'art del ballet és expressar sense paraules, només amb moviment, la història que vol explicar al públic: alegria, tristesa, discussió, amistat, conflicte,...
- El teatre musical
El musical sorgeix a la segona meitat del s.XIX a Nova York, posant en escena una òpera (The Black Crook) entre una companyia de dansa i una de teatre. A Nova York la cultura del musical es va anar estenent principalment gràcies al circuit de teatres de l'Avinguda Broadway, que encara avui és considerada la fita de qualsevol professional en el món del teatre.
A Europa és a Londres on el musical va començar amb més força cap a 1890.
- L'òpera és una obra teatral i musical en la que els actors s'expressen cantant, acompanyats per una orquestra. L'òpera és una de les manifestacions artístiques més completes que existeixen perquè s'uneixen totalment la música, la poesia, el cant i la decoració. Per tant, una producció operística té molts treballadors: cantants, instrumentistes, director d'escena, director d'orquestra, decoradors, maquilladors, encarregats de vestuari, iluminació,...
Compositors importants del segle XIX
dimarts
Les tonalitats II
Hi ha partitures, com la següent que us proposem per tocar, que estan escrites també en tonalitat de Fa M: