Cançó : Era fa temps un rei

 Era fa temps un rei molt vell que seia al seu sofà 

i deia a la princesa:

- Jo vull sentir un conte tot seguit - 

i la noia va començar:

 Era fa temps un rei molt vell que seia al seu sofà 

i deia a la princesa:

- Jo vull sentir un conte tot seguit - 

i la noia començà:

Era fa temps un rei... (R)

Cançó: La cançó de les bananes

                                     1. Són les bananes, -nanes, -nanes

grogues com el sol.
No tenen grana, grana, grana
ni tampoc pinyol.
Jo n’endrapava, -va
sense parar
Perquè són toves i molt fàcils de pelar.

2. Si algú exclamava, -mava, -mava:
– Sigues cautelós!
Jo feia cara, cara, cara
de mico filós,
i sense fer-li,-li
mica de cas
menjava plàtans tot rient per sota el nas.

3. Ara m’enfilo, -filo, -filo
dalt d‘algun fanal
i entortolligo, -lligo, -lligo
el meu extrem caudal.
Menjant bana,-na, -nes
a quatre mans
les peles tiro al cap de tots el vianants.

4.
Són les bananes, -nanes, -nanes
Fruits micoformals
Si en menges Massa, massa, massa
Pots tenir un trasbals
Aquell qui avisa, -sa
ja no és traïdor:
Si et tornes mico no em demanis compassió.

Si et tornes mico
no em demanis compassió !!!

Cançó: constipat

 A- a- a txim!

A- a- a txim!

Em sento el nas tapat! txim!
El nas tapat! txim!
els ulls em couen
no puc respirar. txim!
Ai! txim!
El nas em raja. txim!
I les orelles no em paren de xiular. txim, txim!

He anat a veure un doctor txim!
M'ha receptat un mocador txim!
Doneu-me un "Kleenex" txim!
Doneu-me un "Kleenex" txim!
Doneu-me un "Kleenex", per favor! txim, txim! 

A- a- a txim!
A- a- a txim!

• Imprimir
• Envia a un amic
• PDF

Cançó: Un gat i un gos

 

Un gat i un gos

(LLetra i Música: Carl Bertil Agnestig. Adaptació al Català: Quim Bonal. Harmonització: J. Vergés)

Un gat i un gos cantaven una cançó
i el gos va dir: -Cantem la meva primer.
I el gat va dir: -Cantem la meva també!
I es barallaven bé!

I el gos bordant cantava el bub, bub, bub, bub!
I el gat miolant cantava el miau, miau, miau, miau!
I es discutien la manera millor
de cantar la cançó.

Al cap d'un temps el gat ja estava cansat
i el gos va dir: -Ara sí que t'he guanyat!
Però després van decidir cantar junts
unint el text en un.

I el gos bordant..

Cançó: 3 i 3

 

3 i 3 i 3 fan 9

9 i 3 fan 12

3 i 3 i 3 fan 9

9 i 3 fan 12

12 i 13, 25

ai ves qui ho diria

12 i 13, 25

ai ves qui ho diria 

Comencem!

 

Cançó: Somiant

In dreams (BSO de "El Senyor dels anells")

1. Quan el cru hivern ja cau

nit sense estels pren el dia

Quan el sol serà marxat

fem camí amb fred i plovent...

però somiant

puc sentir el teu nom

però somiant

tornaré a trobar-te

2.Quan el mar i monts cauran

i tot rellotge s'aturi

dins la foscor una veu

mostra un camí que jo pendré

i tornaré.

Cançó: La rebelió de la pilota

 La rebel·lió de la pilota

És perfecta, tant rodona que no té dret ni revès.

Sembla que tots es barallin per qui pot tenir-la més.

Però la xuten amb ràbia i cada cop és més dur.

La llencen d'un peu a l'altre. És que no la vol ningú?

Criden, xiulen i quan guanyen sembla una festa major. 

Reparteixen abraçades i la deixen a un racó.

Ella pren un determini: "ja m'he cansat de patir".

"Em desinflo i santes pasqües. Au! Que juguin sense mi."

Cançó : La llebre

A l'aula de cinquè curs estem aprenent aquesta cançó: 

La llebre

  Salta una llebre entremig de les mates i un caçador tot bufant ja l'empaita. Corre, que t'atraparà! Corre, que t'atraparà! Fes un bot i el deixaràs amb un bon pam de nas. 

 Properament la cantarem a dues veus, com a cànon.

Cànon en Do

Cànon en Do Major

Us deixo aquí la partitura que comencem a interpretar ara amb els alumnes de sisè. 

6è Sessió 1

Resum inicial de cursos anteriors (copiar a la primera part de la llibreta)

La música és l'art de combinar sons. Els sons, sempre que siguin definits, es representen amb notes musicals. La música es compon de melodia, harmonia i ritme:

MELODIA: el conjunt de notes musicals que sonen una darrera una altra

HARMONIA: el resultat dels sons que sonen alhora.

RITME: la duració dels son.

Les figures i els silencis

Les figures amb punt

Formes d'escriptura

(és igual escriure-les per separat que juntes)

Cançó del lema

 Il·luminem el món!

(2020-22)

1. Mira que bé 

què bella ocasió quan t'aixeques...

Comença el jorn, un sac ple de sorpreses...

Dóna un cop d'ull,  quantes coses maques pots veure_en

mestres i companys, 

família i la ciutat sencera...

Il·luminem el món, 

omplim de llum i amor,mirades amb petons

 virtuals, abraçar_amb paraules i dir:

Il·luminem el món, 

omplim de llum i amor, que sàpiga  tothom que avui el meu somriure és per a tots!

2. El dia és llarg, segur que hi haurà algun problema...

Aquí estem tots, Jesús, companys, també els mestres...

Sé que tots junts, tots ben units podrem véncer

les discussions, tots els temors i cridarem:

Il·luminem el món, 

omplim de llum i amor,m irades amb petons

 virtuals, abraçar_amb paraules i dir:

Il·luminem el món, 

omplim de llum i amor, que sàpiga tohom 

que avui el meu somriure és per a tots!

Sigues llum! ( 4 cops)

(cridar tots) 

Sigues llum!

Propera apertura amb el nou curs 2020/21

Disculpeu les molèsties,

Sisè: La música als segles XIX i XX

La imatge musical

La música al segle XIX

La música del segle XIX va seguir moltes més tendències que en segles anteriors, ja que la demanda es va multiplicar a mida que creixia dins la societat l'estament de la burgesia. Encara no havia aparegut el cinematògraf, pel que les arts escèniques eren totes en directe. No existien les gravacions. Tot i així podem dividir aquest segle en aquests estils musicals:

1. El final del classicisme:
2. El romanticisme:
3. Vessants de fi de segle: nacionalisme, impressionisme i expressionisme.

Les obres
També durant aquest segle va haver una gran transformació de la Simfonia, principalment arran de les simfonies de Beethoven.  Abans una simfonia era un fragment instrumental, sense veus, que s'interpretava abans d'una obra musical. El canvi va ser molt gran, ja que la simfonia va passar a ser una obra totalment orquestral, amb les seves parts (es diuen moviments) i que fa que llueixi tota l'orquestra, no només un instrument per sobre els altres.

Al mateix temps, durant aquest segle cada vegada s'utilitzen els concerts (obres per a un instrument protagonista acompanyat de l'orquestra) de forma més àmplia i variada. 

Grups musicals

L’orquestra del romanticisme conté molts més instruments que la clàssica ( s’introdueix l’arpa, el flautí, el corn anglès, el saxo, el contrafagot, els trombó, la tuba i la gran varietat d’instruments de percussió). Aquest augment es produeix tant en quantitat com en varietat, ja que a més de créixer el número d’instruments per família, s’incorporen definitivament a l’orquestra tots aquells instruments de vent i percussió que abans només s’utilitzaven ocasionalment.

El resultat d’aquest creixement és l‘orquestra simfònica tal com la coneixem avui dia. Aquesta formació ha perdurat fins a l’actualitat per les grans possibilitats tímbriques que ofereix.

També durant el segle XIX es produeix un clar augment de l'ús de les bandes musicals com les coneixem avui dia.

Les arts escèniques al segle XIX

Sense cap mena de dubte, les arts escèniques més importants al segle XIX van ser el ballet, el teatre musical i l'òpera. Als carrers es podien veure cartells publicitaris com aquests:

• El ballet, que havia començat a brillar com a espectacle al s. XVI, durant el s. XIX va tenir un país protagonista: Rússia. El tsar Pere I (governant de Rússia) s'estimava molt aquest tipus d'espectacle i va crear una escola imperial. Va imitar una mica el que havien fet abans els francesos. El director de l'escola imperial va contractar Txaikovski, compositor rus, per crear obres per al ballet. I així Txaikovski va composar obres que es van fer famoses arreu del món: El trencanous (1892), El llac dels cignes (1887) i La bella dorment (1889) . L'art del ballet és expressar sense paraules, només amb moviment, la història que vol explicar al públic: alegria, tristesa, discussió, amistat, conflicte,...

• El teatre musical 

El musical és un art escènica que sorgeix de l'òpera cómica, la comèdia musical, el vodevil i altres estils burlescs. Generalment era al principi una obra que agafa diverses cançons i construeix una història al voltant d'elles.

El musical sorgeix a la segona meitat del s.XIX a Nova York, posant en escena una òpera (The Black Crook) entre una companyia de dansa i una de teatre. A Nova York la cultura del musical es va anar estenent principalment gràcies al circuit de teatres de l'Avinguda Broadway, que encara avui és considerada la fita de qualsevol professional en el món del teatre.
A Europa és a Londres on el musical va començar amb més força cap a 1890.

Després de l'aparició del cinematògraf aquest estil s'ha traslladat també a la pantalla, amb pel·lícules que adopten l'estil del musical, on tots els diàlegs també són cantats. (INVESTIGA pel·lícules que siguin cinema musical). Tot i així, els teatres de tot el món continuen fent musicals en directe. West Side Story, de Leonard Bernstein, n'és un dels més famosos.

• L'òpera és una obra teatral i musical en la que els actors s'expressen cantant, acompanyats per una orquestra. L'òpera és una de les manifestacions artístiques més completes que existeixen perquè s'uneixen totalment la música, la poesia, el cant i la decoració. Per tant, una producció operística té molts treballadors: cantants, instrumentistes, director d'escena, director d'orquestra, decoradors, maquilladors, encarregats de vestuari, iluminació,...

 A finals de segle XVI a Italia es van organitzar les primeres òperes. El segle XIX va ser un període molt ric en aquest art, amb compositors com Verdi,Rossini o Wagner, per exemple.

Compositors importants del segle XIX

Giacomo Rossini, Franz Schubert,Robert Schumann, Ludwig van Beethoven, Félix Mendelssohn, Fryderyk Chopin, Richard Wagner, Giuseppe Verdi, Georges Bizet, Richard Strauss, Modest P. Mussorgsky,... són compositors molt respectats i reconeguts d'aquest segle, cadascun des de la seva vessant, molts d'ells també intèrprets en el seu temps, alguns per les seves òperes, d'altres per les seves simfonies, altres per les seves obres per a piano,..

Les tonalitats II

Hem parlat anteriorment de l'escala de Do, Ho recordem? Mirem aquest video i responem entre tots:

SCom hem vist, les escales musicals que es fan servir per la música dels últims 300-400 anys són moltes. Anem a veure alguna de les més usuals:

Per poder complir amb les distàncies que explicava Jaime al video de semitons entre notes, a l'escala de Sol una nota ha de portar l'alteració del sostingut (#).

A l'escala de Fa passa el mateix, una nota (el si) ha de portar l'alteració del bemoll per poder complir les distàncies i que les notes sonin com les coneixem.

En la partitura ho veurem així:

Hi ha partitures, com la següent que us proposem per tocar, que estan escrites també en tonalitat de Fa M:

 

ACTIVITATS

Preparant el curs 2020/21

Sisè: La música i el cinema

MÚSICA PER AL CINEMA

El cinema és l’art de representar imatges en moviment en una pantalla. Va ser un invent format per descobriments de diferents inventors i països. Va néixer l’any 1895. Al principi només era imatge. No hi havia diàlegs ni música. Aquesta etapa del cinema la coneixem com el “cinema mut”. Les imatges anaven acompanyades de música en directe: un pianista o una petita orquestra interpretaven fragments musicals per acompanyar l’acció de la pel·lícula. 

(Representació de com es feia música en directe durant la reproducció de la pel·lícula)

L’objectiu era sincronitzar  la música amb la imatge.

A partir del 1927 apareixen les pel·lícules sonores i molts compositors comencen a escriure música per a cinema. Les noves estrelles procedien del teatre o del musical, com Greta Garbo o Humphrey Bogart. L’any 1935 es va aconseguir fer el cinema en color, i al 1940 els dibuixos animats. 

Començava la carrera de Walt Disney al món del cinema.

Avui en dia no entenem el cinema sense la música.

El cinema musical 

El cinema musical neix als Estats Units ara fa uns 75 anys. És un gènere del cinema on els diàlegs es combinen amb música cantada pels protagonistes i està acompanyada d’una coreografia.
Alguns dels més coneguts són El màgic d’Oz (1939), La ciudad de las estrellas (2016),
Cantant sota la pluja (1952), The Sound of Music (1965), Mamma Mia (2008),
Grease (1978); Moulin Rouge (2001) i altres.
West Side Story (1961) , un dels més famosos, té música de Leonard Bernstein.

Les BSO

La Banda Sonora Original (BSO) és el conjunt de música, diàlegs i sons que acompanya a una pel·lícula. La música d’una BSO pot ser tant vocal com instrumental i té la funció de potenciar el que es vol transmetre amb la imatge, ajustant la música a l’acció del film.

Rep el nom de banda sonora (soundtrack) perquè tot el so queda enregistrat a la banda lateral del rotlle de la pel·lícula. 

Cantants com Madonna, Bon Jovi, The Beatles o Abba han pogut sentir la seva música dins d’una pel·lícula.

Cada any els premis cinematogràfics Òscar atribueixen l’estatueta a la millor BSO de les pel·lícules
produïdes durant l’últim any.